Ja fa temps que la transmissió oral de les rondalles tradicionals catalanes s'ha trencat. S'ha trencat per desconeixença: avui no sabem rondalles. No tan sols hem perdut el fil de transmissió si no que també desconeixem el relat tradicional. Si recordem alguns títols com la Bella Dorment, la Ventafocs, la Caputxeta, i poca cosa més, la versió que coneixem no és la versió tradicional, sinó la comercialitzada, majoritàriament, per Walt Disney. I aquestes versions presenten unes heroïnes prou bledes que es deleixen per trobar el seu príncep blau, com si l'única funció de la dona fos arribar a aquesta fita. Les rondalles meravelloses plantegen un camí que porta als seus herois (nens i nenes) cap a la maduració i és aquí quan aquest camí, a vegades, es tergiversa, quan presenten unes princeses dèbils, inactives, gairebé estàtiques. 

Bé doncs, el nostre objectiu és capgirar aquesta interpretació i demostrar que les rondalles tradicionals -en aquest cas, partim del rondallari català. majoritàriament- la submissió de les heroïnes no és tal. Tenim un bon grapat de rondalles que presenten les dones del seu propi destí.

Caterina Martínez

Doctora